Quan una dona embarassada va a fer el seguiment del seu embaràs sap que li prendran la pressió, la pesaran i li explicaran, segurament ajudant-se d’un “carnet de l’embarassada”, quines són les proves que caldrà fer durant els propers mesos.
Quan ja hagi parit, depenent de com hagi anat el part li faran unes cures o unes altres. Però hi ha un altre seguiment que valdria la pena fer i és l’emocional. A quantes els demanen com se senten? Si estan estressades, si estan tristes o si el seu estat d’ànim sembla que s’hagi pujat a una muntanya russa?.
L’embaràs, el part i el post part són períodes d’una gran intensitat emocional en què generalment es creen unes expectatives poc realistes sobre com s’ha de sentir una dona. Sovint, les mares s’agobien perquè creuen que s’han de sentir sempre felices, amb un amor infinit i instintiu envers el seu fill i la realitat pot distar molt d’aquest núvol ensucrat.
Les dones embarassades i acabades de parir poden sentir-se infinitament felices i enamorades del seu bebè si, però també poden sentir-se tristes, angoixades, enfadades, indiferents, esgotades, enrabiades, agobiades...
I tenen tot el dret a sentir tot això i més. Són persones, que senten i a més ho fan amb molta intensitat (els canvis hormonals hi col·laboren) i la nova vida que porten dins seu o que ja ha sortit pot arribar a ser molt molesta. Si, si, molesta. Pot provocar vòmits, marejos, dolors a les costelles, ciàtica, insomni, dolor, frustració... i molt més. I per desgràcia, aquesta diferència entre la realitat i les expectatives creades poden fer que les mares se sentin culpables, tristes, desorientades i fins i tot, poden arribar a pensar que no són les bones mares que s’esperava. I en el pitjor dels casos, sentir-se tant avergonyides que fins i tot no ho volen dir o reconèixer, de manera que moltes no demanen l’ajuda que tant necessiten.
És normal que durant aquests processos les emocions variïn ràpidament i que se senti amb intensitat (i que per tant, es plori amb un anunci o fins i tot, sense cap motiu aparent). És normal que a més de les emocions positives n’apareguin de negatives i entre tots (dones, parelles, família, professionals mèdics i societat) hem d’ajudar a identificar-les, acceptar-les i gestionar-les. El problema no està en sentir-se trista sino en no entendre d’on ve aquesta tristor, rebutjar-la i en no saber què es pot fer per sentir-se millor.
La tristor coneguda com a baby blues que apareix després del part pot afectar fins al 50% de les dones i sol desaparèixer en qüestió de pocs dies o setmanes.
La depressió post part però afecta a una de cada 10 dones i té una simptomatologia més greu i duradora. Desesperança, pèrdua del plaer, esgotament, alteracions del son i la gana, sentiment de culpabilitat, pèrdua d’interès pel nadó... són alguns dels símptomes. Pot arribar a durar mesos o fins i tot anys si no es tracta.
Cal saber que la depressió post part pot afectar a qualsevol dona, però encara és més important saber que aquesta situació és temporal (amb l’ajuda adequada) . Cap dona té perquè passar sola per això i el seu entorn (parella, família, amistats...) i els professionals encarregats del protocol de seguiment (ginecòlegs, llevadores i pediatres) són potencials detectors d’aquestes situacions. I aquests últims haurien de poder tenir el temps i els recursos necessaris per a avaluar l’estat emocional de la mare i derivar en cas de necessitat a un professional especialitzat que pugui ajudar-la a gestionar les seves emocions i a recuperar l’energia.
Els psicòlegs especialitzats, els grups de criança, el compartir amb altres mares, els tallers d’educació i gestió emocional, la lactància materna... són factors de protecció i de suport importantíssims en aquestes situacions. I poden ser el camí per a viure una maternitat sana i estable emocionalment.
Elena Angulo. Psicòloga clínica. MOLTPEKES
Canal RSS
