Post publicat al blog Historias de Gente Menuda del pediatre Mariano Olivero
Tinc la impressió per moments que no estem deixant un món millor per als nostres fills.
Les llargues jornades de treball, el mal descans, la necessitat de complir objectius laborals, la mala alimentació, la falta de temps ... tot això ens genera un gran estrès i perdem temps invalorable per estar amb els nostres fills, per estar amb ells, per ensenyar com podem viure sense destruir el planeta en què vivim.
Els temes a xerrar amb els nostres fills són incomptables però voldria aturar-me avui en el nostre impacte mediambiental.
Crec que podem començar parlant amb ells d'aquest tema posant l'exemple d'una caminada per la platja.
Les nostres empremtes de trepitjades a la sorra, mut testimoni del nostre pas per la platja haurien de ser l'únic indicador de la nostra presència. Tan respectuós al medi ambient com una petjada d'un peu a la sorra que desapareix amb la primera onada. No obstant això anem a la platja amb ells i el panorama és tan diferent ... el nostre pas no deixa empremta sinó ferides, marques de la nostra absoluta manca de consciència de medi ambient, de la nostra manca de respecte pels nostres parells, per la nostra descendència. El teu fill veu com una cosa normal tot el que fem, per a ells els teus actes són l'exemple a seguir, aquests actes poden més que mil paraules, encara que et omplis la boca de missatges ecològics si els teus petits et veuen fer el contrari al que dius el efecte és doblement negatiu. D'una banda et imitaran i d'altra banda, si el teu discurs és contradictori amb el teu actuar perdràs credibilitat per als teus fills.
Comencem a casa, ensenya als teus fills a reciclar, a cuidar l'aigua ... són petits passos per a un gran canvi.
Gràcies Mariano per permetre'ns compartir!