Avui és el dia de la dona treballadora. Sóc dona, mare i com totes, treballadora. Per què coneixeu alguna mare que no treballi? Un altre tema és que sigui una feina remunerada amb diners però feina tenim per parar un tren, oi?
Avui però em vull centrar en els efectes col·laterals de quan les mares marxem a treballar i tenim nadons a casa. I de com podem gestionar l’angoixa per separació.
Per desgràcia la baixa per maternitat en aquest país només dura aproximadament 4 mesos, Hi ha qui els pot allargar amb vacances, hores de lactància i altres permisos però arriba un moment, normalment abans de l’any en què la mare s’ha de reincorporar a la seva feina. Per a moltes això pot implicar moltes emocions diferents, felicitat per gaudir d’una estona i una ocupació diferent a la de mama-cuidadora, satisfacció per recuperar el seu rol professional, tristor per separar-se del seu petit, ansietat, culpa i patiment per si estarà bé sense ella... en fí, una barreja estranya que a vegades costa de pair.
I al nadó? Què li passa? Doncs depenent de l’edat que tingui i el moment evolutiu en què es trobi pot patir més o menys. Cal tenir en compte que per a ell/a la seva mare segurament ha estat la persona que més cura n’ha tingut. Inclús s’ha passat un bon temps pensant-se i sentint-se que era una part més de la seva mare! No entén ni d’hores, ni permisos, ni feines... i arriba un moment, al voltant dels 8 mesos en què si no veu a la seva mare se sent en perill perquè la seva garantia de supervivència no hi és. És llavors quan apareix l’angoixa per la separació de la mare. El bebé pot plorar desconsoladament, deixar de menjar, dormir moltes hores seguides, està trist i apàtic... es passa l’estona esperant a la mare i quan la veu la vitalitat i la felicitat poden omplir-lo de nou o pot plorar de nou trist per l’estona que ha passat. Hi ha bebés que fins i tot es neguen a menjar fins que no torna la mare (encara que se li estigui oferint la meteixa llet de la mare!). Cal saber en aquests casos que no passa res... quan la mare torna el bebé s’hi enganxarà i menjarà tot el que no ha menjat durant el dia. Això si, no ens estranyem si a la nit ens reclama molt més.
Com passi el bebé el temps que estigui sense la seva mare és molt variable però hi ha algunes coses que es poden fer per tal d’ajudar-lo a ell i a nosaltres mateixes a gestionar aquestes separacions:
Pot ser difícil conciliar vida personal i professional però l’esforç paga la pena.
Així que dones, mares o no mares, que tingueu un molt bon dia!
Elena Angulo
Avui però em vull centrar en els efectes col·laterals de quan les mares marxem a treballar i tenim nadons a casa. I de com podem gestionar l’angoixa per separació.
Per desgràcia la baixa per maternitat en aquest país només dura aproximadament 4 mesos, Hi ha qui els pot allargar amb vacances, hores de lactància i altres permisos però arriba un moment, normalment abans de l’any en què la mare s’ha de reincorporar a la seva feina. Per a moltes això pot implicar moltes emocions diferents, felicitat per gaudir d’una estona i una ocupació diferent a la de mama-cuidadora, satisfacció per recuperar el seu rol professional, tristor per separar-se del seu petit, ansietat, culpa i patiment per si estarà bé sense ella... en fí, una barreja estranya que a vegades costa de pair.
I al nadó? Què li passa? Doncs depenent de l’edat que tingui i el moment evolutiu en què es trobi pot patir més o menys. Cal tenir en compte que per a ell/a la seva mare segurament ha estat la persona que més cura n’ha tingut. Inclús s’ha passat un bon temps pensant-se i sentint-se que era una part més de la seva mare! No entén ni d’hores, ni permisos, ni feines... i arriba un moment, al voltant dels 8 mesos en què si no veu a la seva mare se sent en perill perquè la seva garantia de supervivència no hi és. És llavors quan apareix l’angoixa per la separació de la mare. El bebé pot plorar desconsoladament, deixar de menjar, dormir moltes hores seguides, està trist i apàtic... es passa l’estona esperant a la mare i quan la veu la vitalitat i la felicitat poden omplir-lo de nou o pot plorar de nou trist per l’estona que ha passat. Hi ha bebés que fins i tot es neguen a menjar fins que no torna la mare (encara que se li estigui oferint la meteixa llet de la mare!). Cal saber en aquests casos que no passa res... quan la mare torna el bebé s’hi enganxarà i menjarà tot el que no ha menjat durant el dia. Això si, no ens estranyem si a la nit ens reclama molt més.
Com passi el bebé el temps que estigui sense la seva mare és molt variable però hi ha algunes coses que es poden fer per tal d’ajudar-lo a ell i a nosaltres mateixes a gestionar aquestes separacions:
- Portar-lo amb nosaltres. L’ideal seria que poguessim portar al bebé amb nosaltres a tot arreu. Hi ha feines que ho permeten i d’altres en les que seria absolutament impossible.
- Deixar-lo amb algú amb qui també tingui vincle afectiu. Pot ser algú de la família o no però és millor que sigui algú especial per a ell/a. És millor que sigui algú amb qui estigui vinculat afectivament. Podem facilitar això si abans de que ens haguem de separar, aquesta persona en té cura juntament amb nosaltres, l’ha donat de menjar, l’ha rentat, acaronat, jugat....en definitiva, que vegi que amb aquesta persona la seva supervivència també està garantida.
- Començar per separacions petites. Podem jugar amb ell a amagar-nos darrera alguna cosa i sortir (el típic joc de “tá” o “cucut”), deixar-lo amb la persona que n’haurà de tenir cura per poca estona i anar allargant a mesura que veiem que no mostra ansietat.
- Acomiadar-nos bé i saludar-lo al tornar. És bo que vegi que hi ha un senyal per a la nostra marxa i també un altre per al nostre retorn. Intentem no marxar com si ens anèssim a la guerra... si ens veuen patir els donem motius per a preocupar-se!
- Allarguem la lactància materna. Donar el pit aporta l’aliment físic i d’afecte que els nadons necessiten. Hi ha maneres senzilles d’aconseguir-ho més enllà dels 4 mesos. Treure’ns llet per a que algú altre li pugui donar o aprofitar els temps de descansos a la feina per a alletar-lo, són algunes d’elles.
- Aprofitar el temps que passem junts. Fer que el temps que poguem passar amb ell/a sigui de qualitat. Que ens poguem donar i rebre tota la dossi de carinyo y afecte que tant necessiten i necessitem. A vegades és difícil perquè poden haver més criatures, adults i tasques que ens reclamen. Prioritzem el que és més important.
Pot ser difícil conciliar vida personal i professional però l’esforç paga la pena.
Així que dones, mares o no mares, que tingueu un molt bon dia!
Elena Angulo
Canal RSS
