moltpekes
Segueix-nos
  • Català
    • Qui som
    • Què oferim?
    • Blog
    • Contacte
    • Opcions de consulta
  • Castellano
    • Quienes somos
    • Que ofrecemos
    • Blog
    • Contacto
    • Opciones de consulta

8 de març: Dia de la dona

3/8/2013

0 Comentarios

 
Avui és el dia de la dona treballadora. Sóc dona, mare i com totes, treballadora. Per què coneixeu alguna mare que no treballi? Un altre tema és que sigui una feina remunerada amb diners però feina tenim per parar un tren, oi?

Avui però em vull centrar en els efectes col·laterals de quan les mares marxem a treballar i tenim nadons a casa. I de com podem gestionar l’angoixa per separació.

Per desgràcia la baixa per maternitat en aquest país només dura aproximadament 4 mesos, Hi ha qui els pot allargar amb vacances, hores de lactància i altres permisos però arriba un moment, normalment abans de l’any en què la mare s’ha de reincorporar a la seva feina. Per a moltes això pot implicar moltes emocions diferents, felicitat per gaudir d’una estona i una ocupació diferent a la de mama-cuidadora, satisfacció per recuperar el seu rol professional, tristor per separar-se del seu petit, ansietat, culpa i patiment per si estarà bé sense ella... en fí, una barreja estranya que a vegades costa de pair.

I al nadó? Què li passa? Doncs depenent de l’edat que tingui i el moment evolutiu en què es trobi pot patir més o menys. Cal tenir en compte que per a ell/a la seva mare segurament ha estat la persona que més cura n’ha tingut. Inclús s’ha passat un bon temps pensant-se i sentint-se que era una part més de la seva mare! No entén ni d’hores, ni permisos, ni feines... i arriba un moment, al voltant dels 8 mesos en què si no veu a la seva mare se sent en perill perquè la seva garantia de supervivència no hi és. És llavors quan apareix l’angoixa per la separació de la mare. El bebé pot plorar desconsoladament, deixar de menjar, dormir moltes hores seguides, està trist i apàtic... es passa l’estona esperant a la mare i quan la veu la vitalitat i la felicitat poden omplir-lo de nou o pot plorar de nou trist per l’estona que ha passat. Hi ha bebés que fins i tot es neguen a menjar fins que no torna la mare (encara que se li estigui oferint la meteixa llet de la mare!). Cal saber en aquests casos que no passa res... quan la mare torna el bebé s’hi enganxarà i menjarà tot el que no ha menjat durant el dia. Això si, no ens estranyem si a la nit ens reclama molt més.

Com passi el bebé el temps que estigui sense la seva mare és molt variable però hi ha algunes coses que es poden fer per tal d’ajudar-lo a ell i a nosaltres mateixes a gestionar aquestes separacions:

  • Portar-lo amb nosaltres. L’ideal seria que poguessim portar al bebé amb nosaltres a tot arreu. Hi ha feines que ho permeten i d’altres en les que seria absolutament impossible.
  • Deixar-lo amb algú amb qui també tingui vincle afectiu. Pot ser algú de la família o no però és millor que sigui algú especial per a ell/a. És millor que sigui algú amb qui estigui vinculat afectivament. Podem facilitar això si abans de que ens haguem de separar, aquesta persona en té cura juntament amb nosaltres, l’ha donat de menjar, l’ha rentat, acaronat, jugat....en definitiva, que vegi que amb aquesta persona la seva supervivència també està garantida.
Cal tenir present també que el fet que hi hagi altres persones que puguin tenir-ne cura també l’ensenya que hi ha més gent que el pot cuidar i així pot percebre el món com un lloc més segur.

  • Començar per separacions petites. Podem jugar amb ell a amagar-nos darrera alguna cosa i sortir (el típic joc de “tá” o “cucut”), deixar-lo amb la persona que n’haurà de tenir cura per poca estona i anar allargant a mesura que veiem que no mostra ansietat.
  • Acomiadar-nos bé i saludar-lo al tornar. És bo que vegi que hi ha un senyal per a la nostra marxa i també un altre per al nostre retorn. Intentem no marxar com si ens anèssim a la guerra... si ens veuen patir els donem motius per a preocupar-se!
  • Allarguem la lactància materna. Donar el pit aporta l’aliment físic i d’afecte que els nadons necessiten. Hi ha maneres senzilles d’aconseguir-ho més enllà dels 4 mesos.  Treure’ns llet per a que algú altre li pugui donar o aprofitar els temps de descansos a la feina per a alletar-lo, són algunes d’elles.
  • Aprofitar el temps que passem junts. Fer que el temps que poguem passar amb ell/a sigui de qualitat. Que ens poguem donar i rebre tota la dossi de carinyo y afecte que tant necessiten i necessitem. A vegades és difícil perquè poden haver més criatures, adults i tasques que ens reclamen. Prioritzem el que és més important.

Pot ser difícil conciliar vida personal i professional però l’esforç paga la pena.

Així que dones, mares o no mares, que tingueu un molt bon dia!



Elena Angulo

0 Comentarios

LA DEPRESSIÓ POST PART

3/4/2013

0 Comentarios

 

Quan una dona embarassada va a fer el seguiment del seu embaràs sap que li prendran la pressió, la pesaran i li explicaran, segurament ajudant-se d’un “carnet de l’embarassada”, quines són les proves que caldrà fer durant els propers mesos. 

Quan ja hagi parit, depenent de com hagi anat el part li faran unes cures o unes altres. Però hi ha un altre seguiment que valdria la pena fer i és l’emocional. A quantes els demanen com se senten? Si estan estressades, si estan tristes o si el seu estat d’ànim sembla que s’hagi pujat a una muntanya russa?. 

L’embaràs, el part i el post part són períodes d’una gran intensitat emocional en què generalment es creen unes expectatives poc realistes sobre com s’ha de sentir una dona. Sovint, les mares s’agobien perquè creuen que s’han de sentir sempre felices, amb un amor infinit i instintiu envers el seu fill i la realitat pot distar molt d’aquest núvol ensucrat.

Les dones embarassades i acabades de parir poden sentir-se infinitament felices i enamorades del seu bebè si, però també poden sentir-se tristes, angoixades, enfadades, indiferents, esgotades, enrabiades, agobiades...

I tenen tot el dret a sentir tot això i més. Són persones, que senten i a més ho fan amb molta intensitat (els canvis hormonals hi col·laboren) i la nova vida que porten dins seu o que ja ha sortit pot arribar a ser molt molesta. Si, si, molesta. Pot provocar vòmits, marejos, dolors a les costelles, ciàtica, insomni, dolor, frustració... i molt més. I per desgràcia, aquesta diferència entre la realitat i les expectatives creades poden fer que les mares se sentin culpables, tristes, desorientades i fins i tot, poden arribar a pensar que no són les bones mares que s’esperava. I en el pitjor dels casos, sentir-se tant avergonyides que fins i tot no ho volen dir o reconèixer, de manera que moltes no demanen l’ajuda que tant necessiten.

És normal que durant aquests processos les emocions variïn ràpidament i que se senti amb intensitat (i que per tant, es plori amb un anunci o fins i tot, sense cap motiu aparent). És normal que a més de les emocions positives n’apareguin de negatives i entre tots (dones, parelles, família, professionals mèdics i societat) hem d’ajudar a identificar-les, acceptar-les i gestionar-les. El problema no està en sentir-se trista sino en no entendre d’on ve aquesta tristor, rebutjar-la i en no saber què es pot fer per sentir-se millor.

La tristor coneguda com a baby blues que apareix després del part pot afectar fins al 50% de les dones i sol desaparèixer en qüestió de pocs dies o setmanes.

La depressió post part però afecta a una de cada 10 dones i té una simptomatologia més greu i duradora. Desesperança, pèrdua del plaer, esgotament, alteracions del son i la gana, sentiment de culpabilitat, pèrdua d’interès pel nadó... són alguns dels símptomes. Pot arribar a durar mesos o fins i tot anys si no es tracta. 

Cal saber que la depressió post part pot afectar a qualsevol dona, però encara és més important saber que aquesta situació és temporal (amb l’ajuda adequada) . Cap dona té perquè passar sola per això i el seu entorn (parella, família, amistats...) i els professionals encarregats del protocol de seguiment (ginecòlegs, llevadores i pediatres) són potencials detectors d’aquestes situacions. I aquests últims haurien de poder tenir el temps i els recursos necessaris per a avaluar l’estat emocional de la mare i derivar en cas de necessitat a un professional especialitzat que pugui ajudar-la a gestionar les seves emocions i a recuperar l’energia.

Els psicòlegs especialitzats, els grups de criança, el compartir amb altres mares, els tallers d’educació i gestió emocional, la lactància materna... són factors de protecció i de suport importantíssims en aquestes situacions. I poden ser el camí per a viure una maternitat sana i estable emocionalment. 

Elena Angulo. Psicòloga clínica. MOLTPEKES

0 Comentarios
    Imagen

    Author

    Esther y Paula 

    Archives

    Agosto 2015
    Febrero 2015
    Junio 2013
    Mayo 2013
    Abril 2013
    Marzo 2013
    Febrero 2013
    Octubre 2012
    Septiembre 2012
    Junio 2012
    Mayo 2012
    Abril 2012
    Marzo 2012

    Categories

    Todo

    Canal RSS

Con tecnología de Crea tu propio sitio web con las plantillas personalizables.