El passat dimarts 4 finalment Pau va arribar a la nostra família, bastant abans del que es pensava i amb algunes sorpreses que ens van posar a prova un cop més.
Després d'un ràpid i meravellós part a les 36 setmanes d'embaràs, ell va començar a tenir dificultats per respirar i vam tornar a viure (com va passar en néixer Julián) l'angoixa de la separació, l'ingrés a neonatologia, oxigen, sondes, punxades, vies , fototeràpia ..... tot el contrari al que un imagina i vol per al seu fill acabat de néixer.
Pau, tot i els intents, no va poder prendre el pit fins a les 12 hores de vida quan la seva dificultat per respirar va millorar i llavors sí va aconseguir enganxar-se, i hem passat 5 dies d'anades i voltes les 24 hores a la unitat de nounats per tenir-pell a pell i posar-lo al pit cada vegada que ell volgués ..... amb sondes, amb vies, sota la llum .... Tot és possible!
I per fi ja som a casa els cinc junts gaudint d'aquesta família que és el més bonic que em va donar la vida, i gaudint, per tercera vegada, d'una lactància feliç.
Després d'un ràpid i meravellós part a les 36 setmanes d'embaràs, ell va començar a tenir dificultats per respirar i vam tornar a viure (com va passar en néixer Julián) l'angoixa de la separació, l'ingrés a neonatologia, oxigen, sondes, punxades, vies , fototeràpia ..... tot el contrari al que un imagina i vol per al seu fill acabat de néixer.
Pau, tot i els intents, no va poder prendre el pit fins a les 12 hores de vida quan la seva dificultat per respirar va millorar i llavors sí va aconseguir enganxar-se, i hem passat 5 dies d'anades i voltes les 24 hores a la unitat de nounats per tenir-pell a pell i posar-lo al pit cada vegada que ell volgués ..... amb sondes, amb vies, sota la llum .... Tot és possible!
I per fi ja som a casa els cinc junts gaudint d'aquesta família que és el més bonic que em va donar la vida, i gaudint, per tercera vegada, d'una lactància feliç.
Fuente RSS
