El post-naixement dura 3 anys, segons la fisioteràpia obstètrica, i es divideix en 4 etapes diferents, les quals tindran una durada i un tractament diferents.
La primera etapa és la del POST-NAIXEMENT IMMEDIAT en la qual està indicada l’utilització de la faixa bota-lumbota, la realització d’exercicis circulatoris i respiratoris, donar importància al repòs, a les cures vulvars i a l’educació perinatal, i iniciar la lactància materna.
A la segona etapa, la FASE CONJUNTIVA, comença la regeneració dels teixits, per aquest motiu seria adient establir una alimentació proteica i rica en minerals i vitamines. D’altra banda, seria convenient afavorir l’alletament, realitzar postures hipopressives i progressivament els hipopressius, seguir amb repòs i exercicis circulatoris, i privilegiar les carícies clitorianes, vulvars i perineals, més que la penetració vaginal. Durant aquesta fase poden aparèixer una sèrie de símptomes que caldrien ser tractats, com són : la vulvodínia (inflamació i dolor vulvar), dificultats en la lactància materna, dolències a nivell dels pits, limfangitis (consultar amb la llevadora), i disparèunies (dolors a les relacions sexuals).
La tercera etapa, la FASE MUSCULAR, dóna pas a la reconstrucció de la musculatura del sòl pelvià. És aconsellable una revisió de fisioteràpia uroginecològica amb la finalitat de fer un balanç de la postura i un balanç global del post-naixement, així com donar les pautes de prevenció o de tractament en cas necessari, i consells sobre la sexualitat. És possible que els problemes de la segona etapa apareguin durant la muscular.
La quarta etapa és el PERÍODE TARDÀ; aquí pot existir algun problema del sòl pelvià, com ara : obertura vulvo-vaginal (la vagina oberta), disparèunia (dolor a les relacions sexuals), hiposensibilitat sexual (disminució de sensibilitat a les relacions sexuals), incontinència fecal o de gasos (petites fugues de femta o dèficit de control de gasos), estrenyiment distal (dificultat per evacuar la femta), incontinència urinària (petites pèrdues d’orina), urgència miccional (ganes d’orinar sovint i poques quantitats).
El correcte seguiment de cada etapa ajudarà a una millor recuperació del sòl pelvià i previndrà de qualsevol patologia. Tots aquests problemes es poden tractar, essent reversibles en major o menor grau depenent de l’estat de les estructures i del temps que fa que la dona es troba en aquesta situació.
Està a les vostres mans escollir entre PREVENIR o CURAR.
Mireia Valls
La primera etapa és la del POST-NAIXEMENT IMMEDIAT en la qual està indicada l’utilització de la faixa bota-lumbota, la realització d’exercicis circulatoris i respiratoris, donar importància al repòs, a les cures vulvars i a l’educació perinatal, i iniciar la lactància materna.
A la segona etapa, la FASE CONJUNTIVA, comença la regeneració dels teixits, per aquest motiu seria adient establir una alimentació proteica i rica en minerals i vitamines. D’altra banda, seria convenient afavorir l’alletament, realitzar postures hipopressives i progressivament els hipopressius, seguir amb repòs i exercicis circulatoris, i privilegiar les carícies clitorianes, vulvars i perineals, més que la penetració vaginal. Durant aquesta fase poden aparèixer una sèrie de símptomes que caldrien ser tractats, com són : la vulvodínia (inflamació i dolor vulvar), dificultats en la lactància materna, dolències a nivell dels pits, limfangitis (consultar amb la llevadora), i disparèunies (dolors a les relacions sexuals).
La tercera etapa, la FASE MUSCULAR, dóna pas a la reconstrucció de la musculatura del sòl pelvià. És aconsellable una revisió de fisioteràpia uroginecològica amb la finalitat de fer un balanç de la postura i un balanç global del post-naixement, així com donar les pautes de prevenció o de tractament en cas necessari, i consells sobre la sexualitat. És possible que els problemes de la segona etapa apareguin durant la muscular.
La quarta etapa és el PERÍODE TARDÀ; aquí pot existir algun problema del sòl pelvià, com ara : obertura vulvo-vaginal (la vagina oberta), disparèunia (dolor a les relacions sexuals), hiposensibilitat sexual (disminució de sensibilitat a les relacions sexuals), incontinència fecal o de gasos (petites fugues de femta o dèficit de control de gasos), estrenyiment distal (dificultat per evacuar la femta), incontinència urinària (petites pèrdues d’orina), urgència miccional (ganes d’orinar sovint i poques quantitats).
El correcte seguiment de cada etapa ajudarà a una millor recuperació del sòl pelvià i previndrà de qualsevol patologia. Tots aquests problemes es poden tractar, essent reversibles en major o menor grau depenent de l’estat de les estructures i del temps que fa que la dona es troba en aquesta situació.
Està a les vostres mans escollir entre PREVENIR o CURAR.
Mireia Valls
Canal RSS
